dimecres, 16 d’octubre del 2013

Tot allò que has de saber sobre torrades i cremes agrícoles

Com sabeu, a les Illes Balears hi ha un alt perill d'incendi com a conseqüència de les característiques climàtiques que tenim. Per aquest motiu, hi ha un període dins l'any a on es posen més restriccions a l'hora de fer un foc, ja sigui per fer un crema de rostoll com per anar a torrar a les àrees recreatives.

Aquest període de màxim risc coincideix amb els mesos més secs, normalment de l'1 de maig fins el 15 d'octubre. El que vol dir que avui, dia 16, les restriccions per fer foc tornen un poc més permissives. Us ho contam a continuació:

Torrades

A partir d'avui, ja es poden encendre els fogons habilitats a les zones recreatives del Govern. Heu de tenir en compte les normes d'ús, i que només es pot fer foc a les àrees que estiguin equipades amb fogons d'obra.

Podeu consultar la llista d'àrees recreatives i els seus equipaments a través d'aquest enllaç.

Crema de rostolls

Quant a les cremes agrícoles s'han de tenir en compte una sèrie de condicions. En primer lloc saber si heu de fer el foc a sòl urbà o rústic. Si és urbà, les competències són de l'Ajuntament i els heu de telefonar per confirmar si podeu fer el foc. 

La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori és qui té les competències a sòl rústic, el qual pot ser agrícola (terrenys llaurats) o forestal. A partir d'avui, només s'ha de demanar autorització per encendre foc a les zones forestals. En aquest cas, si telefonau al Punt d'Informació Ambiental (tel. gratuït 900 15 16 17) us donarem el telèfon de l'Agent de Medi Ambient (AMA) del vostre municipi que us farà una visita i us signarà allà mateix una autorització. En el cas de zones agrícoles, aquest pas no és necessari. 

Això sí, SEMPRE, necessiteu o no un permís de la Conselleria, abans d'encendre el foc heu de telefonar al 112 per donar avís de la crema. Allà us demanaran el polígon i parcel·la de la vostra finca.

En resum (aplicable del 16 d'octubre fins al 30 d'abril):
  • Sòl urbà: Competències de l'Ajuntament.
  • Sòl rústic: Competències de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori.
    • Terreny rústic agrícola: No cal demanar permís. Només donar avís al 112.
    • Terreny rústic forestal: Cal demanar permís a la Conselleria. Heu de telefonar al Punt d'Informació Ambiental (900 15 16 17) on us facilitarem el telèfon i la disponibilitat de l'AMA del vostre municipi. El dia de la crema s'ha de donar avís al 112.
Per a més informació podeu consultar la pàgina del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Esborrany del Pla de Restauració Ambiental de la Serra de Tramuntana


El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl ha redactat i presentat l'esborrany del Pla de Restauració Ambiental de l’àrea afectada per l'incendi d’Andratx, Estellencs i Calvià. Aquest document tècnic s’ha elaborat a partir de la documentació tècnica i bibliografia científica disponible en els serveis tècnics especialitzats en protecció de vida silvestre, sanitat forestal, planificació d’espais protegits i gestió forestal que s’integren en aquesta unitat. Així mateix, s’han utilitzat i consultat les bases documentals de les entitats nacionals i internacionals més directament implicades en l’elaboració i l’execució de plans de restauració de terrenys afectats per incendis forestals. A més, es manté contacte permanent amb investigadors i tècnics especialitzats en aquesta matèria, tant d’àmbit insular, com naciona i internacional.

Actualment, l'esborrany del Pla s'ha traslladat als integrants de la subcomissió tècnica de Tot(s) per sa Serra per la seva revisió. Aquest grup de feina està integrat per representants dels col·legis oficials de Biòlegs, Geògrafs, Enginyers de Forests i Enginyers Tècnics Forestals; la Universitat de les Illes Balears; els ajuntaments d’Andratx, Estellencs i Calvià, i les associacions La Trapa-GOB, Paratge Natural Serra de Tramuntana i Xarxa Forestal. Els suggeriments i/o propostes es presentaran dins els propers 15 dies, i s'inclouran al document definitiu del Pla.

Les principals línies d’actuació que preveu el Pla es divideixen en 5 grans eixos:

EIX 1: Garantir la seguretat per a persones i béns. Sota aquest primer eix s’engloben les actuacions destinades a retirar els arbres cremats que amenacen infraestructures (viàries, línies elèctriques o telefòniques, immobles o entorns propers a cases). També les actuacions de prevenció de despreniments a la xarxa de carreteres i en els principals camins, i l’anàlisi dels danys produïts a les cases afectades i del nivell d’autoprotecció d’aquestes construccions en el moment de produir-se l’incendi.

EIX 2: Control i prevenció de processos de desertificació i prevenció de l’aparició de plagues. Aquest objectiu s’aconsegueix amb l’establiment de cordons de vegetació cremada en zones de fort pendent per evitar l’erosió, formant barreres de contenció sobre el terreny forestal cremat; la construcció de dics de contenció en microconques amb perill de generar vessaments i perdre els horitzons superficials del sòl; la fitació i la retirada d’arbres cremats abans que es produeixi el rebrot i la regeneració a la zona per consolidar la recuperació immediata de la coberta vegetal; la promoció de la valorització energètica de la biomassa forestal retirada, o la incorporació al sòl, mitjançant trituració, de les restes vegetals calcinades, per facilitar la protecció i la millora dels sòls forestals afectats .

EIX 3: Regeneració de la coberta vegetal. El procés de recuperació de la coberta vegetal depèn de l’evolució de la regeneració natural que es produeixi, per la qual cosa es durà a terme un programa de seguiment quantitatiu i qualitatiu dels processos de recuperació dels hàbitats forestals afectats i especialment de la regeneració de la pineda. La planta que s’emprarà en les accions de regeneració, la produirà el Centre Forestal de les Illes Balears, amb material forestal de reproducció de procedència garantida (del Banc de Llavors ) i de les diverses espècies autòctones de Mallorca. A les zones on la regeneració natural no sigui suficient per recuperar el bosc es faran actuacions de reforestació mitjançant l’execució d’un pla de plantació o sembra. Les necessitats de reparar els tancaments pecuaris, recuperar les zones de cultiu, d’olivar i de fruiters de secà, restaurar els espais marjats i condicionar els vials rurals s’avaluaran d’acord amb els danys detectats.


EIX 4: Recuperació de les espècies de flora i fauna, hàbitats i paisatges singulars que hi havia abans de l’incendi. S’establiran els plans específics necessaris per assegurar la recuperació de les poblacions de les espècies singulars de flora i fauna afectades per l’incendi i per accelerar el procés de restauració dels seus hàbitats. Les actuacions de restauració s’executaran adaptant-se a les condicions ambientals específiques de cada ecosistema forestal afectat i es faran intervencions concretes que facilitin la recuperació de la flora i la fauna amenaçades. Per prevenir el desenvolupament de malalties, es prestarà especial atenció a la zona del perímetre de l’incendi, on hi ha un elevat nombre de peus vius però danyats, que, per tant, són molt vulnerables a l’atac d’alguns agents nocius oportunistes. També es mantindrà el control de les poblacions de cabres per evitar que eliminin la regeneració natural.

EIX 5: Sensibilització sobre la necessitat de l’autoprotecció i la difusió de la cultura del risc. La Conselleria impulsarà campanyes de sensibilització i foment per adoptar mesures d’autoprotecció en els habitatges en zones de interfase urbanoforestal i promourà i consolidarà la Xarxa Forestal per generar una consciència social activa davant el risc d’incendis forestals.

Podeu ampliar aquesta informació a través de les següents fonts:
Per a més informació sobre el Pla, podeu telefonar al telèfon gratuït 900 15 16 17 o enviar un correu a pia@dgqal.caib.es

dimecres, 9 d’octubre del 2013

L'efecte de les cabres sobre la vegetació i el sòl

A continuació reproduim un article escrit per Joan Mayol, cap del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, a on ens explica les implicacions que té sobre la natura una població de cabres com la que tenim a la Serra.

Aquest article titulat: "Peores que el fuego o que el cemento" va ser publicat al número d'octubre de la Revista Quercus. Per ampliar les imatges, heu de fer clic a sobre.